Per part de l’Ajuntament:
. Sergi Jerez, responsable de Mobile, e-Government i Data
. Alexis Culubret, cap de Procediments electrònics i nous canals
. Lluís Sanz, director d’Informació de Base i Cartografia, lnstitut Municipal d’Informàtica-Hàbitat Urbà
. Isaac Aparicio, responsable de Gestió de la Informació de Base a l’Institut Municipal d’Informàtica
. Sònia Frías, responsable de comunicació d’Habitat Urbà
. Anna Franco, membre del Departament de Premsa de l’Ajuntament
. Eva, community manager del portal Govern Obert
I nosaltres, quatre representants del grup de Periodisme de Dades BCN:
. Carla Pedret, periodista
. Diego Pascual, desenvolupador
. Concha Catalan, periodista
. Ànnia Monreal, periodista
Vam gravar la reunió en àudio i Sergi Jerez va avisar al respecte a tothom (alguns representants de l’Ajuntament es van incorporar a mitja reunió).
Durant gairebé dues hores, els membres de l’Ajuntament van començar recordant quins són els objectius que han dut l’administració local a obrir les seves dades i amb quines finalitats (amb èmfasi sobre l’aspecte econòmic). Aquestes són algunes de les afirmacions que van fer:
“No volem fardar de tenir moltes dades, sinó que s’utilitzin” (S. Jerez)
“Ens comprometem a treballar i a obrir en funció que se’n pugui fer un ús”
“Tan de bo més grups s’interessessin per les dades […] De moment: ens ho heu demanat periodistes i gent que fa aplicacions”
Posar les dades a l’abast de la ciutadania és una experiència força nova i que té un cost. A més, cal tenir en compte la Llei de Protecció de Dades:
“Posar els repositoris d’informació de l’Ajuntament en open data té un cost. I BCN té uns repositoris molt grans” (S. Jerez)
“Hamburg és una ciutat molt semblant a BCN i estem en contacte amb ells per saber què estan fent amb open data” (L. Sanz)
“Les dades que té qualsevol ciutat, Barcelona també les té”
“Ens agradaria ser un hub, però hi ha dades que pertanyen a d’altres empreses. I n’hi ha que les volen obrir als seus webs, no mitjançant el de l’Ajuntament. En alguns casos també hi ha limitacions legals”
A cadascun dels set representants de l’Ajuntament els vam lliurar la llista de peticions que havíem recollit mitjançant la nostra llista de correu. Hi van fer un cop d’ull ràpid i de seguida van indicar que hi havia algunes dades que ja s’havien obert, d’altres que no els corresponien (són d’empreses municipals, però no de l’Ajuntament directament), algunes són impossibles de saber i d’altres que, per ser en temps real, no se’n pot fer l’històric (això ho hauria de fer l’usuari interessat).
“Les dades les tenim en bases de dades i de moment, entre les que hem obert, moltes les hem presentat de manera que les màquines puguin explotar-les (pensant en la manipulació per part de programadors, no per al ciutadà estàndard). Això vol dir que, preferentment, s’han utilitzat formats rtf o superiors, només accessibles per programadors” (L. Sanz)
“Som conscients que també s’haurien de presentar en csv o excel perquè qualsevol usuari pugui utilitzar-les”
“També hi ha l’opció d’accedir a les dades via api”
“Hi ha dades que es poden obrir, però que potser no tenen cap interès (per exemple, la freqüència de pas del metro: està molt establert, no fluctua)”
“Els temes de contractació municipal ja els podeu trobar al web d’open data de l’Ajuntament” (A. Culubret)
“Els temes de gent gran, també (algunes estan a l’apartat d’estadística)”
“Transport públic: acaba d’obrir el seu portal de dades”
“L’estat del trànsit també està disponible en open data, amb geolocalització i al moment”
Amb la petició de dades al davant, es va encetar una discussió sobre l’accés als documents. Sobre quins formats compleixen les normes de dades obertes i quins no, amb especial deteniment en el pdf. Una part de la documentació municipal es pot consular en línia en aquest format, que els representants de l’Ajuntament consideren vàlid:
“Hi ha dades que cal que tinguin l’autoria de l’Ajuntament, com les ordenances, i aleshores es presenten en pdf” (L. Sanz)
“Recollim la vostra queixa contra el pdf, però és un format reutilitzable”
“Complim els principis internacionals d’open data”
“Fa quatre anys que ja no publiquem, pràcticament, pdf’s”
“El porta Open Data comença la navegació amb formats adaptats per fer periodisme de dades, però després es pot arribar a les fonts originals, que poden estar en pdf (en molts casos escanejats de documents antics)” (I. Aparicio)
“No menytinguem el pdf. Hi ha coses molt potents en pdf”
“Estem fent esforços perquè la publicació de dades sigui en formats reutilitzables”
Alexis Culubret va ser qui es va mostrar més receptiu a l’hora d’atendre les nostres peticions. Vam acordar fer una nova reunió, per seguir els passos que l’Ajuntament va fent i compartir les nostres demandes.
L’
Per això, creiem positiu que durant la propera cita de tres dies que l‘OFKN.es organitzarà a Barcelona i Madrid paral·lelament– les 
obrimbcn 